IV.PRATDIP

RESUM

El capítol comença amb una dscripció sobre Pratdip feta per un naturalista de Tortosa al segle XVI, i després es descriu l' arribada de Montpalau i els seus acompanyants a Pratdip, una descripció molt difereant a l' anterior. Allà, l'ambient és trist i apagat i tothom viu amb por. Un cop arribena Pratdip, la baronessa d'Urpí rep als viatgers i els dona un lloc on dormir.

PERSONATGES

Cavaller Cristòfor Despuig : naturalista de Tortosa que havia estudiat la natura que envolta Pratdip.

Antoni de Montpalau

Amadeu: cotxer d’ Antoni de Montpalau

Agnès: filla de la baronessa d’Urpí, d’una bellesa extraordinària, bruna i vivaç, molt energètica.

Baronessa d’Urpí: dama de faccions aristocràtiques, d’uns cinquanta anys, molt afable.

VOCABULARI

Astor: O falcó, és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

Barb: són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.

Lletugues: és un gènere de plantes amb flor de la família de les asteràcies. Les plantes d'aquest gènere reben el nom comú de lletugues i inclou l'enciam, però no totes les espècies de lletuga són de fulla comestible.

Clamor: Crit sorollós, prolongat.

Aviram: Tota mena d'ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.

Devers: En direcció a. Cap a, aproximadament.

Ferum: Olor forta que fan certs animals, especialment els salvatges o els que estan en un lloc tancat. Pudor forta, especialment la de la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se.

Negligir: Deixar de tenir cura d'algú o d'alguna cosa.

Vivaç: Dotat d'una gran vitalitat.

Inefable: Que hom no pot expressar per mitjà de paraules.

Reminiscència: Record d'una cosa quasi oblidada.

FAUNA I FLORA

-Són reals:

Pinedes

Cabra

Pi comú

Roure

Carrasca: és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina. La seva capçada és densa i el seu port acostuma a ser menor que l'alzina. Les fulles són amplament ovato-el·líptiques verdes a grisenques a l'anvers més o menys pubescent i gris tomentós al revers. Es troba fonamentalment i s'adapta bé al clima mediterrani interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.

Oró: és un arbust caducifoli, robust, amb tiges fins a 3 metres d'alçada.

Magranera borda: la magranera borda o niu d’ocell , és una planta de la família de les orquídies.

Teix: és un arbre originari d'Europa occidental, central i meridional i del nord-oest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sud-est asiàtic. Pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys.

Boix: és un arbust o arbre monoic. Acostuma a fer d'1 a 5 metres d'alt i és de fullatge persistent.

Marfull: és un arbust perennifoli, que pot arribar a superar els tres metres d'alçada.

Aladern: és un arbust perenne típic de la vegetació mediterrània i les Illes Canàries. Fa fins a dos metres d'alçada, però sovint és més baix. Les seves fulles són petites i endurides.

Materselva: són lianes o arbusts caducifolis o de fulles persistent. Les fulles tenen una disposició oposada, són simples i ovals amb els contorns dentats o llisos i de color verd molt fosc.

Arbocer: és una planta amb flor de la família de les ericàcies. Té fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat.

Ginebre: el ginebre comú o simplement ginebre (Juniperus communis), és una espècie del gènere Juniperus. Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.

Espinal: És un arbust perennifoli molt ramificat de fins a 4 metres d'alçària de branques espinoses i escorça grisa i rugosa.

Avellaner

Grevol: el grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre o un arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània.

Freixa: adopten la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Normalment les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. Les flors d'algunes espècies no tenen periant, d'altres només tenen calze i encara d'altres tenen quatre pètals.

Sabina: és un arbust reptant de forma molt variable que fa de 40 cm a 4 metres de llargada. Generalment és una planta dioica, aromàtica.

Rovellons

Pebrasos: és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Robiols: bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de barret cobert d’esquames fibroses i carn rosada al tall, que es fa als boscos mixtos.

Bateons: bolet del gènere Hygrophorus, de l’ordre de les tricolomatals, caracteritzat per la presència de viscositat sobre el barret i el peu, més o menys preuat com a comestible.

Quadernes

Brunet (fredolic)

Peuderrata: és un bolet de la classe dels basidiomicets. És comestible.

Murugules

Ciambres blanques

Ciambres pardes

Cadorles

Bolet de bou: és un bolet molt trencadís, difícil de collir sencer. El capell de 3-15 cm, passa de ser convex, a aplanat, i finalment aplanat deprimit. És molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat.

Mataparens: sèrie de boletus comestibles, con ara el boletus luridus, el boletus regius o similars.

Mina de ferro

Porchs salvatjes (porcs senglars)

Cervos (cérvols)

Cabrons muntesos

Cabriols

Fatgines: Mamífer de la família dels mustèlids de l'espècie Martes foina.

Ginetes: és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids.

Teixons: és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.

Gats cervals: és una espècie de mamífer que pertany a la família dels fèlids.

Esquirols

Arrions

Conills

Llebres

Llops

Raboses

Águiles caudals

Águiles estorenyes

Águiles melioses

Águiles cerpeteres

Falcons

Astors: l'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

Micles

Alzotans

Esparver: és un ocell de l'ordre dels falconiformes. Fa entre 27 i 38 centímetres de llargada i té les ales curtes i arrodonides.

Truches (truites)

Anguiles

Barbs

Madrilles: és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Bolets

Perdius

Lletugues

Verdolaga

All

Ratapinyades

-Són ficticis:

Pi vert, sapi, pera cadires, corniser, mopesa, allsahuch, feaig, rataboschs, sabinat, exercions, aseroles, àurea picuda.

MINERALS

-Són reals:

Or

Argent

Rubins

Jaccins

Esmeragdes

Esmeraldes

Granats