I. EL NATURALISTA
RESUM
En aquest capítol l'autor descriu de manera extensa tot
el laboratori d'Antoni de Montpalau i parla sobre el seu dilema amb “l'avutarda
gèminis". També narra la caminada d'Antoni de Montpalau per una Barcelona
inquieta a causa d'una guerra imminent.
PERSONATGES
Són ficticis:
-Antoni de
Montpalau: científic d'extraordinari valor. Membre de l'Acadèmia de
ciències.
-Amadeu: Cotxer
d'Antoni de Montpalau.
VOCABULARI
-Garlanda: cadena
de flors, de fullatge trenat, que hom penja com a adorn.
-Autòmat: màquina
que imita la figura i els moviments d'un ésser animat.
-Impel·lit: empès.
-Ressort: allò
que dóna impulsió a alguna cosa.
-Indià: nom
genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o
artificials, estampats per una sola cara en un color o en més.
-Domàs: teixit
de seda, d'un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració
obtinguda per l'alternança de setí per ordit i setí per trama.
-Arnat (arnar): deteriorat,
fet malbé.
-Fàl·lic
(fàl·liques): relatiu o pertanyent al fal·lus.
-Cadència: freqüència
regular de repetició de sons, d'imatges, de moviments.
-Trepidació: tremolor
d'una cosa que és sacsejada per moviments curts, ràpids i repetits d'una manera
irregular.
-Curull
(curulla): ple a vessar.
-Infoli: llibre
o manuscrit en què els fulls són plegats en dos, de manera que cadascun d'ells
presenta quatre cares.
-Benemèrit
(benemèrita): que ha conquistat mèrit, digne d'honor pels seus
serveis.
-Docte
(doctíssima): que té molta ciència o que posseeix extensos coneixements
en una matèria determinada.
-Palafrener (palafreners): mosso
que tenia cura dels cavalls.
-Provecte
(provecta): avançat en edat, en experiència.
-Tortuós
(tortuosos): que, en el seu curs, fa nombroses tortes.
-Menestral
(menestrals): home d'algun ofici.
-Xavo (xavos): nom
donat al Principat de Catalunya i al País Valencià a l'ochavo, moneda de coure
emprada durant el regnat de la dinastia borbònica.
-La
Fattucchiera: La Fattucchiera és una òpera de Vicenç Cuyàs i Borés
estrenada el juliol de 1838. L'òpera està basada en una novel·la del vescomte
d'Arlincourt que ja s'havia convertit en un èxit en la literatura sentimental
de l'època. L'acció transcorre el segle XII, després de la tercera Croada, i en
l'argument, les referències històriques es barregen amb una truculent ficció
d'amors, màgia i ultratomba que ja va ser utilitzat com a motiu operístic en
altres ocasions. Felice Romani havia escrit un llibret basat en el mateix
argument per al melodrama Ismalia, ossia morte ed Amore, al qual va posar
música Saverio Mercadante i que va ser estrenat a La Scala sis anys abans.
-Capell
(capells): peça de vestir que serveix per a cobrir el cap,
consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb
una vora o ala d'una amplada variable tot al voltant; barret.
-Baluard: element
de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de
muralla.
-Bullanga
(bullangues): tumult, avalot.
-Balustrada: barana
el passamà de la qual descansa sobre balustres.
-Llamborda
(llambordes): pedra grossa i plana emprada generalment en
pavimentació.
-Lívid
(lívides): d'un blau brut com el que pren la pell per contusió o
fred.
-Oprobi: deshonor
públic, ignomínia.
-Inefable: que hom
no pot expressar per mitjà de paraules.
FAUNA I FLORA
-Scolopendra
martirialis
-Àurea picuda
-Simius
saltarinus
-Otorrinus
fantàsticus
-Tènia intestinalis
-Avutarda
gèminis
-Gavinis comunis
-Ratapinyada
Són reals:
-Scolopendra
martirialis
-Tènia
intestinalis
-Ratapinyada
Són ficticis:
-Àurea picuda
-Simius
saltarinus
-Otorrinus
fantàsticus
-Avutarda
gèminis
-Gavinis comunis
(és inventat perquè el nom científic de la gavina comú és Larus ridibundus).
II. LA CARNÍVORA
RESUM
El segon capítol és, bàsicament descriptiu. Comença
parlant del que sembla ser algú que està observant a Montpalau (al principi
diu: "l'antifaç pot ésser negre o vermell" i al final del capítol
acaba així: "Darrere l'antifaç, negre o vermell, l'ombra sorollava un
riure macabre), després, el protagonista es dirigeix al port on l'espera Isidre
Novau i Campalans, un cosí seu, i van al jardí botànic a parlar. Llavors es
posen a discutir si l' Avutarda gèminis es pot considerar un mamífer. Després
descriu com li donen de menjar a un arbre carnívor anomenat La Carnívora i
finalment fa una descripció de Novau.
PERSONATGES
-Antoni de
Montpalau
-Isidre de Novau
(fictici): havia estat capità de vaixell i en una de les
expedicions, mentres viatjava per Malta, va veure el peix Nicolau. Es va tancar
al seu camarot i va desaparèixer sense deixar rastre. És parent d'Antoni de
Montpalau a qui li va deixar tota la seva fortuna.
VOCABULARI
-Singladura: dia de
navegació, camí que fa la nau en 24 hores, comptades de migdia a migdia.
-Peixopalo: bacallà
assecat sense salar-lo.
-Xaranga: banda
musical format per instruments de vent.
-Deixondir-se: fer
sortir d'un estat d'ensopiment.
-Cordam: conjunt
de cordes, especialment d’una nau.
-Sòpits: ensopit,
somnolent.
-Mandràgora: herba
del gènere Mandragora, de la família de les solanàcies, de fulles totes en
roseta basal, oblongues o lanceolades, flors violàcies o verdoses i fruit en
baia, groga o de color de carabassa, que es fa a les terres mediterrànies
meridionals, a l’arrel de la qual, sovint antropomorfa, hom atribueix virtuts
màgiques i afrodisíaques.
-Vímet: branca
prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada per a fer
recipients i alguns petits mobles.
-Immutable: No
mudable, no susceptible de canvi. Que no s’immuta.
-Lacai: criat
de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe.
-Clavicordi: instrument
musical cordòfon, semblant a la cítara amb teclat, en què les cordes són
percudides per llengüetes metàl·liques fixades a l’extrem de la tecla.
-Beatitud: felicitat
perfecta, tranquil·la.
-Agombolar: ajuntar,
posar o fer anar plegats.
-Fanerògames: que
produeix flors.
-Meditabund:
pensatiu.
-Munió: multitud.
FAUNA I FLORA
Són reals:
-Rata de
clavaguera
-Scolopendra
martirialis
-Ratapinyada
Són ficticis:
-Avutarda
gèminis
-Peix
Nicolau/pesce cola (és un personatge d’una llegenda).
-Vampiris
diminutus (el nom real de la ratapinyada no és vampiris diminutis,
sinó Corynorhinus townsendii.
-La carnívora
MINERALS
-Cristall de
roca
-Sofre
III.EL CAFÈ DE LA LLIBERTAT
RESUM
El cavaller de Montpalau i el seu cosí Novau se’n van a
un mas que la família Montpalau té a Gràcia, on són rebuts per la masovera.
Després de fer un tomb per la casa i collir herbes medicinals, dinen
excel·lentment i marxen al cafè de “La Llibertat”, on Antoni de Montpalau és
apunt de ser assassinat per un tret. Després, moixos i preocupats, emprenen la
tornada.
PERSONATGES
-Antoni de Montpalau
-Isidre Novau i Campalans
-Masovers de Cal Perdiu
-Personatge desconegut que intenta matar a Montpalau.
(el personatge desconegut no sabem si és real o no ja que
en el llibre no apareix el seu nom).
Són reals:
No apareix cap personatge real.
Són ficticis:
-Antoni de Montpalau
-Isidre Novau i Campalans
-Masovers de Cal Perdiu
(El personatge desconegut no sabem si és real o no ja que
el llibre no diu el seu nom).
VOCABULARI
-Menestrala: persona
que treballa amb les mans.
-Baluard: parets
altes que servien com a defensa d'un edifici.
-Inexpugnable: inconquerible,
que no pot ser arravatat per força d'armes.
-Escamot: petit
conjunt de persones que va plegades, especialment d'oficials, policies...
-Ominós: abominable,
ferotge, mortífer.
-Enjogassat: energètic.
-Milicians: pertanyent
a una tropa o a gent de guerra, especialment a
aquella que té un grau de militarització inferior a la del exèrcit.
-Emparat:
defensat.
-Salconduit: document
lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza al portador a
circular per un territori o travessar una frontera.
-Eixordar: fer un
soroll molt fort o intens.
-Esgrafiats: dibuixos
traçats en un mur fent saltar en certs llocs la capa superficial que el
revesteix i deixant així al descobert la capa següent d'un altre color.
-Pedestre: vulgar,
mancat d'elevació espiritual.
-Alegrois:
manifestacions d'alegria.
-Consoles: taula
de parament adossada a la paret sota un mirall, molt freqüent a les sales dels
segles XVIII i XIX.
-Filigranades: fetes
de fils d'or, d'argent, etc..., entrellaçats i units per soldadures
imperceptibles.
-Agrest: camperol,
propi del camp.
-Opuscle: obra
literària o científica de poca extensió.
-Curull: ple a
vessar.
-Cigars
antillans: tabac procedent d'unes illes d'Amèrica.
-Tords: nom
donat a diversos peixos perciformes de la família dels làbrids i a un ocell de
l'ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids.
-Decorada al
tremp: nom genèric que s'aplica a le spastes pictòriques
aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment. La pintura al
tremp de goma és anomenada aiduaga o aguaix.
-Al·legòriques: que
representen metafòricament idees abstractes a través de figures o de temes
plàstics.
-Púdicament: vergonyosament,
referent a parts íntimes.
-Funàmbula: persona
que camina, que dansa etc., sobre una corda estirada.
-Pompós: dit del
llenguatge o estil altisonant o emfàtic.
-Viciat: dit de
l'aire carregat d'impureses, especialment d'un lloc tancat.
-Detonació: explosió,
estrèpit d'una arma, dispar.
-Immaterial: que no
és material.
-Etèria: delicada.
-Lívid: d'una pal·lidesa
blavosa.
-Davallaven: es
desplaçaven, es traslladaven.
-Viscerals: irracionals.
-Vindicativa: reivindicativa.
-Atuïdorament: deixar
com mort.
-Moixos: abatuts,
capficats, tristos...
-Rauc: crit de
la granota.
FAUNA I FLORA
Són reals:
-Granotetes
-Llebre
-Porc
-Prunes clàudies
-Flors oval
-Ocell
-Mosquits
-Cardamom: és una
planta de la família de les zingiberàcies, utilitzada a la cuina com a
condiment i també en perfumeria i com a planta medicinal.
-Agrella: planta
de fins a 60 cm d'alt, perenne, de fulles oblongues i que floreix en espigues
verdoses i vermellenques al final de la primavera. El gust àcid de les fulles
motiva el nom popular d'agrella en català i acedera en castellà.
-Girofle: és una
espècia molt aromàtica composta pels botons florals o poncelles assecades del
claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum) i els seus sinònims:
originari d'Indonèsia.
-Matxocant: arrel
blanca que s’usava com a purgant.
Són ficticis:
-Avutarda
gèminis
IV. TEORIA DEL DIP
RESUM
El doctor Samsó Corbella ordena a Antoni de Montpalau,
quedar-se aïllat i en repòs moral i físic durant. Novau li fa companyia menjant
secalls i xocolata i llegint-li el Tractat de Genitura on parla sobre la teoria
del dip. Mentrestant, davant de la fonda de les quatre nacions, Ferdinand de
Lesseps espera despacientat el moment d’emprendre el viatge cap a Manresa,
acariciant un gran projecte d’enginyeria. Per altre banda, una ombra es
desplaça misteriosament per la foscor.
PERSONATGES
-Antoni de Montpalau
-Doctor Samsó Corbella
-Isidre Novau i Campanals
-Monsieur Ferdinand de Lesseps
-Baró de Meer
-Ramon (servent lleidatà de Montpalau)
Són reals:
-Ferdinand de Lesseps
-Baró de Meer
Són ficticis:
-Antoni de Montpalau
-Dr. Samsó Corbella
-Isidre Novau i Campanals
-Ramon
VOCABULARI
-Abellir: despertar
un desig, produir una temptació.
-Regolfada: remolí
d'aire.
-Enxarolat: envernissat
amb xarol.
-Genitura: generació.
-Litografia: sistema
d'impressió.
-Arnat: marques
produïdes per les armes.
-Ostensible: que es
pot mostrar.
-Bucòlic: pertanyent
a un gènere literari de fons rural.
-Vianda: nom
genèric d'allò que es menja.
FAUNA I FLORA
Són ficticis:
-Serena: sirena
-Aprismi
recatures
-Unicorn
-Peix qui
s'apella virgilia gran: és un peix molt veloç i gran que es
menja i pot tallar vaixells. Animal mitològic.
-Estura: animal
nocturns
-Fenix: és un
ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la
fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de canyella i
després l'encén; el niu i l'ocell cremen amb fúria i queden reduïts a cendra,
de la qual sorgeix un nou i jove fènix.
Són reals:
-Papagay
-Pago: paó en
català antic
-Oronella: oreneta
en català antic
-Calcatx: animal
en català antic probablement un ocell
-Estura: animal
nocturns
-Çens: cabra
en català antic
-Cha: xai en
català antic
-Çinya: cigonya
-Corp leó: corb
-Calandri: ocell
-Orifant: elefant
-Perdiu
esparver: perdiu
-Formiga
-Alls
-Juyivert:
julivert
-Verdolagues: planta
herbàcia anual de la família de les portulàcacies, ajaguda, de fulles carnoses
i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té
propietats antiescorbútiques i diürètiques.
-Abella
-Aranya
-Gall
-Lop: llop
-Ase salvatge
-Sigala: cigala
-Vibra: escurçó
-Pellica: pelicà
-Castor
-Pigot
-Segonya: cigonya
-Falco: falcó
-Mustela
-Tigre
-Pantera
-Yena: hiena
-Erisso: eriçó
-Voltor
-Aguila: àguila
-Cavall
-Balena
-Volp
-Guineu
V. EL BRAU DIABÒLIC
RESUM
Al principi del capítol s'explica la història del comte
de Werdenberk, Andreu Lichnwsky que surt escrita en el diari que llegeix
Montpalau i on descobreix uns versos que li recorden al seu company i mentor
Eudald de Puig. Antoni de Montpalau s'enrecorda de diverses anècdotes com per
exemple quan va anar a veure l'enlairament del globus aerostàtic o quan
l'assalta un brau ferotge però no l'ataca sinó que desapareix.
PERSONATGES
-Lichnowsky: el príncep.
-Ramon Cabrera: general en cap dels exèrcits carlins
d’Aragó València i Múrcia.
-Pep de l’oli: guerriller reialista. Brut. Feia el que
podia.
-Antoni de Montpalau: científic d’extraordinari valor.
Membre de l’Acadèmia de Ciències.
Narcís Riera: un dels rectors del Col·legi de Nobles de
Cordelles. Feia discursos en castellà acadèmic.
Isidre Novau
Cantaluppo
VOCABULARI
-Fervor: ardor, calor intensa, abrusadora.
-Fellonia: rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu
del vassall envers el seu senyor.
-Traginer: persona que transporta mercaderies d'un lloc a
l'altre.
-Calumniós: que conté alguna imputació greu i falsa
contra algú.
-Filigrana: obra feta de fils d'or, d'argent, etc.,
entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
-Consuetud: ús constant; habitud.
-Occir: matar.
-Panteixar: respirar agitadament, amb panteix.
-Rabent: animat d'un moviment molt ràpid.
FAUNA I FLORA
-Toro/brau
-Peixos
-Granotes
Tots els animals del capítol són reals.
VI. AIRES DE PARÍS
RESUM
En el sisè capítol, l'autor comença parlant de perfums i
dels seus aromes per introduir al príncep Lichnowsky i a dues dones una de les
quals es casa amb Frederic Chopin. En el capítol, Aurora Dupin i Chopin viatgen
a Barcelona on Antoni de Montpalau fa els preparatius per rebre'ls i també es
descriu als dos personatges. Hi ha alguns detalls que fan pensar que coses
estranyes succeeixen en el capítol. Coses que semblen tenir més importància,
per exemple que Lichnowsky està planejant una càrrega contra un convoi del
govern a Solsona o la última frase "un gat miolà desesperadament" que
no té molt de sentit però que deu voler dir alguna cosa.
PERSONATGES
-Príncep
Lichonowsky: membre de la reialesa emparentat amb la família
imperial. Enamorat perdudament de
Matilde de Ferrari amiga d’Aurora Dupin.
-Aurora Dupin: escriptora
amb gran reputació, utilitzava el pseudònim de George Sand.
-Frederic
Chopin: músic molt famós per les seves sonates per a piano
extraordinàriament sensibles.
VOCABULARI
-Vastíssim: que és
molt extens o molt gran.
-Bagatge:Un conjunt de coneixements.-Brutícia:Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom.
-Voluptat: complaença
en els delits sensuals.
-Concís: que
expressa les idees o el contingut de manera breu i directa.
-Àdhuc: fins i
tot.
-Corporeïtat: que té
cos.
-Sensori: relatiu
o pertanyent al sensori, als òrgans dels sentits.
-Assidu: contínuament
present o concurrent prop d’una persona, en algun lloc.
-Bivaquejar: campament
de nit al ras.
-Púdica: honest,
cast.
-Omís: deixat
de banda.
-Inaudible: no
oïble.
-Errívoles: que es
presta a ésser errat.
-Falenes: papallona
nocturna.
-Devers: cap a.
-Cínicament: d’una
manera cínica, amb cinisme: Doctrina de l’escola filosòfica dels cínics,
fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates.
-Miolar: cridar
o fer miols.
-Foutrement: Por
exagerada.
FAUNA I FLORA
-Espígol: és un
arbust de fulla perenne i olorós reconegut com a planta medicinal.
-Romaní: el
romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i
medicinals. El romaní posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis
essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan
es trituren les seves fulles.
-Pi de muntanya
-Papallona
-Cavall
-Àurea picuda
-Gat
Són reals:
-Gat
-Cavall
-Romaní
-Espígol
-Papallona
-Pi de muntanya
Són ficticis:
-Àurea picuda
VII. L' ARPA PNEUMÀTICA
RESUM
El marquès de La Gralla dona una festa amb convidats
il·lustres. El fill del marquès executa unes peces amb l’Arpa Pneumàtica, un
instrument de pròpia invenció capaç de produir diferents sons alhora. Després,
els cèlebres convidats debaten sobre un tema culte, i per concloure la reunió,
Frederic Chopin interpreta una peça musical al pianoforte.
PERSONATGES
-Aurora Dupin (escritora amb el pseudònim de George Sand).
-Frederic Chopin (músic romàntic).
-Antoni de Montpalau
-Marquès de La Gralla
-Bartomeu Garriga
-Samsó Corbella
-Francesc Avinyó
-Josep Ignasi (fill hereu del marquès)
Són reals:
-Aurora Dupin
-Frederic Chopin
Són ficticis:
-Antoni de Montpalau
-Marquès de La Gralla
-Bartomeu Garriga
-Samsó Corbella
-Francesc Avinyó
-Josep Ignasi
VOCABULARI
-Sia (o sia): locució
conjuntiva que denota equivalència.
-Xacrós: que
tenia una tara en la salut adquirida amb el temps.
-Toponímia: part de
l'onomàstica que estudia els noms de lloc.
-Gairell: obliquament,
de costat.
-Canonge: membre
d'un capítol catedral o d'una col·legiata (clergue).
-Sermonari: conjunt
d'amonestacions, exhortacions, insistents i llargues.
-Cristí: partidari
de Maria Cristina de Borbó, reina regent d'Espanya durant la minoritat de la
-seva filla Isabel II.
-Expiditiu: que fa
el que cal fer amb eficiència i rapidesa.
-Domàs: teixit
de seda, d'un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració
obtinguda per l'alternança de setí per ordit i setí per trama.
-Escalfapanxes: xemeneia,
llar petita adossada a la paret per a la calefacció d'una habitació.
-Pianoforte:
instrument musical de corda percutida amb teclat, va ser un intermedi entre el
clavicordi i el piano del segle XIX.
-Embalum: volum
d'una cosa, especialment quan és desmesurat.
-Clavicèmbal: instrument
de teclat i de cordes pinçades de la família de l'espineta i del virginal.
-Baiard: aparell
format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers
que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de
braços, cossos humans o objectes d'ús rústic.
-Pantomima: representació
escènica muda que es basa en el gest i en l'expressió corporal.
-Dissertar: discórrer
metòdicament sobre una matèria científica, artística.
-Coagulacions: procés
pel qual és alterada la fase dispersa d'un sistema col·loïdal o el sòlid
dissolt d'un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una
fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
-Transmutativa: que es
transforma d'una cosa en una altra de natura completament diferent, una
substància en una altra.
-Teològic: que
estudia la ciència que, des de la fe i a partir de les dades de la revelació,
cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel
que fa a la manifestació i la comunicació a l'home en la història de la
salvació, culminada en el Crist i expressada en l'Escriptura.
-Controvèrsia: discussió
seguida entre dues persones o més sobre un punt de doctrina.
-Lloances: paraules
d'aprovació i aplaudiment a algú o alguna cosa.
-Punyent: que
causa una sensació dolorosa aguda i penetrant.
-Sublim: dit
d'allò que suscita una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa
grandesa, pel fet que ultrapassa la comprensió humana.
FAUNA I FLORA
-Brau
Tots els animals d’aquest capítol són reals.
VIII. HISTÒRIA NATURAL DE CATALUNYA
RESUM
En aquest capítol s'explica que Pere Gil va escriure la
Historia Catalana, en la qual escriví coses naturals de Catalunya. Seguidament
sorgeix l’escrit de Antoni Montpalau, que parlava de la història natural de
Catalunya i hi trobem moltes localitzacions com Tarragona, Girona, Montjuïc,
Barcelona, Tortosa.... Tots els textos parlen sobre pedres autòctones de
Catalunya i de les seves característiques.
PERSONATGES
-Pare Pere Gil
-Antoni de Montpalau
-Baró de Meer
-Don Antoni Augustí
Són reals:
-Baró de Meer
-Pere Gil
-Don Antoni Augustí
Són ficticis:
-Antoni de Montpalau
VOCABULARI
-Erudit: que té
un ampli coneixement en alguna ciència.
-(estudi)
Petrogràfic: estudi des de un punt de vista purament descriptiu.
-Eminent: que excel·leix
(un científic eminent).
-Nyerro: membre
d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del
segle XVI i al començament del XVII
-Corniola: tipus
de mineral.
(No hi ha més vocabulari perquè la majoria del capítol
està escrit en català antic).
MINERALS I PEDRES PRECIOSES
-Marbre: roca
calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic, formada
quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense
deixar espais buits.
-Alabastre: varietat
de guix en forma d'agregat finament granat, compacte i translúcid.
-Diamants: carboni
pur que cristal·litza en el sistema regular, molt brillant i el més dur de tots
els minerals, usat en joieria com a pedra preciosa i en la indústria per la
seva gran duresa.
-Maragdes: varietat
de beril d'un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que
conté.
-Robins: varietat
de corindó de color vermell, degut a petites quantitats de crom.
-Turqueses: fosfat
hidratat d'alumini i coure amb grups hidroxil, CuAl6(PO4) 4(OH) 3·4H2O, mineral
que cristal·litza en el sistema triclínic.
-Ametistes: varietat
fanerocristal·lina del quars de color violat o blavós.
-Àgates: varietat
criptocristal·lina del quars, del grup de la calcedònia, que es forma dins
cavitats amigdaloides.
IX. UNA LLETRA MISTERIOSA
RESUM
En aquest capítol Antoni de Montpalau amb
d’altres erudits són convocats amb urgència pel marquès de la Gralla. Un cop
estàn tots reunits el marquès de la Gralla els hi explica que ha rebut una
carta molt preocupant on la seva germana li explicava el gran patiment que
estaven sofrint a Pratdip. A Pratdip últimament havia tornat a aparèixer el Dip
i cada matinada apareixia un difunt amb dos forats al coll i sense sang en tot
el cos. El marquès de la Gralla no pot
anar a ajudar-la així que decideixen que hi vagi algú d’ells que estigui en
bones condicions físiques i escullen a Antoni de Montpalau.
PERSONATGES
Antoni de Montpalau
Marquès de la Gralla: Aristòcrata
barceloní. Membre de l'Acadèmia de Ciències.
Doctor Samsó Corbella: Metge.
Canonge Matons: Canonge liberal
i contertuli del marquès de La Gralla.
Filòleg Garriga: Filòleg.
Segimon Ferrer
Baronessa d'Urpí: Mare d'Agnès i
germana del marquès de La Gralla.
VOCABULARI
-Llistat: Dit del vestit,
la roba, etc., amb ratlles o faixes de color diferent o de relleu en una
tela, especialment en la direcció de l'ordit.
-Canonge: Antigament,
clergue que seguia una regla o cànon.
-Pompa: Vanitat i
sumptuosa aparença de vida mundana.
-Palesament: D'una manera
clara, evident.
-Vehemència: Qualitat de qui
posa passió, força, entusiasme, en allò que fa o que diu.
-Etimologia: Relatiu o pertanyent
a l’origen o filiació d'un mot.
-Verdolaga: Planta herbàcia
anual de la família de les portulacàcies (Portulaca oleracea), ajaguda, de
fulles carnoses i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals
grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques.
-Batlle: Persona que
tenia a càrrec seu l'administració o la representació dels interessos d'una
altra.
-Xacal: Nom donat a
diversos mamífers carnívors de la família dels cànids que pertanyen al gènere
Canis, més petits que els llops, més aviat solitaris i que es nodreixen de
mamífers, d'ocells i de fruita, carronya i deixalles.
-Àvid: Que té un desig immoderat d'alguna cosa.
-Xacra: Tara en la salut
adquirida amb el temps.
-Tàcit: Que es deixa
endevinar sense ésser expressat formalment.
-Unció: Acció religiosa,
consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l'ús
profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
FAUNA I FLORA
-Koeleria villosa pers
-Llop
-Ratapinyada
-Escurçó
-Verdolag
-Aurea picuda
Són reals:
-Koeleria villosa pers
-Llop
-Ratapinyada
-Escurçó
-Verdolaga
Són ficticis:
-Àurea picuda
IX. UNA LLETRA MISTERIOSA
RESUM
En aquest capítol Antoni de Montpalau amb
d’altres erudits són convocats amb urgència pel marquès de la Gralla. Un cop
estàn tots reunits el marquès de la Gralla els hi explica que ha rebut una
carta molt preocupant on la seva germana li explicava el gran patiment que
estaven sofrint a Pratdip. A Pratdip últimament havia tornat a aparèixer el Dip
i cada matinada apareixia un difunt amb dos forats al coll i sense sang en tot
el cos. El marquès de la Gralla no pot
anar a ajudar-la així que decideixen que hi vagi algú d’ells que estigui en
bones condicions físiques i escullen a Antoni de Montpalau.
PERSONATGES
Antoni de Montpalau
Marquès de la Gralla: Aristòcrata
barceloní. Membre de l'Acadèmia de Ciències.
Doctor Samsó Corbella: Metge.
Canonge Matons: Canonge liberal
i contertuli del marquès de La Gralla.
Filòleg Garriga: Filòleg.
Segimon Ferrer
Baronessa d'Urpí: Mare d'Agnès i
germana del marquès de La Gralla.
VOCABULARI
-Llistat: Dit del vestit,
la roba, etc., amb ratlles o faixes de color diferent o de relleu en una
tela, especialment en la direcció de l'ordit.
-Canonge: Antigament,
clergue que seguia una regla o cànon.
-Pompa: Vanitat i
sumptuosa aparença de vida mundana.
-Palesament: D'una manera
clara, evident.
-Vehemència: Qualitat de qui
posa passió, força, entusiasme, en allò que fa o que diu.
-Etimologia: Relatiu o pertanyent
a l’origen o filiació d'un mot.
-Verdolaga: Planta herbàcia
anual de la família de les portulacàcies (Portulaca oleracea), ajaguda, de
fulles carnoses i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals
grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques.
-Batlle: Persona que
tenia a càrrec seu l'administració o la representació dels interessos d'una
altra.
-Xacal: Nom donat a
diversos mamífers carnívors de la família dels cànids que pertanyen al gènere
Canis, més petits que els llops, més aviat solitaris i que es nodreixen de
mamífers, d'ocells i de fruita, carronya i deixalles.
-Àvid: Que té un desig immoderat d'alguna cosa.
-Xacra: Tara en la salut
adquirida amb el temps.
-Tàcit: Que es deixa
endevinar sense ésser expressat formalment.
-Unció: Acció religiosa,
consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l'ús
profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
FAUNA I FLORA
-Koeleria villosa pers.
-Llop.
-Ratapinyada.
-Escurçó.
-Verdolaga
-Dip.
-Aurea picuda.
Són reals:
-Koeleria villosa pers.
-Llop.
-Ratapinyada.
-Escurçó.
-Verdolaga
Són ficticis:
-Dip.
-Àurea picuda.
X. BOTÀNICA, ZOOLIGIA, HISTÒRIA
Resum:
Aquest
és l' últim capítol de la primera part on després de llegir la
carta de la baronessa d'Urpí, Montpalau es prepara per marxar cap a
Pratdip per investigar el que està passant. En aquest capítol s'
informa sobre el lloc on anirà, estudia el terreny, les
circumstancies de les morts que succeeixen i en parla amb els seus
amics i empleats. Les últimes frases del capítol, com de costum,
resulten una mica estranyes "No sabia ben bé, però tingué l
impressió que la cabra fantàstica se'l mirava amb particular
insistència. Era una mirada coneguda". Segurament tindrà
alguna cosa a veure amb el que pasi en el futur.
VOCABULARI
Mandatari: persona
que, d’acord amb un contracte consensual, accepta d’un mandant la
gestió d’un afer.
Aguditzar:fer més agut.
Indagar: Cercar
de venir en coneixement d'alguna cosa.
Subreptici: fet
ocultament.
Anfractuós: ple
de tortes i revolts, tortuós.
Encaixonar: posar
dins un lloc molt estret.
Liquen: organisme
de natura doble, producte de la simbiosi entre un fong i una alga o
una cianofícia, que presenta una morfologia i una fisiologia
pròpies, sovint ben adaptat a ambients poc favorables per a les
plantes vasculars.
Autòcton: originari
del mateix país, lloc o àrea en què viu.
Aigua
sulfurosa: que conté sofre amb un nombre d’oxidació més
baix que en els compostos sulfúrics.
Ratificar: confirmar
(alguna cosa que s’ha dit o fet), fer-la valedora.
Sebollir: enterrar.
Obacs: Dit
d'un indret ombrívol, on no arriba el sol.
Selvàtica: Relatiu
o pertanyent a les selves.
Coaguli: Fer
que un sistema col·loïdal o líquid presenti coagulació.
Plantígrad: Dit
dels mamífers terrestres que en caminar posen a terra tota la planta
del peu.
Salconduit: document
lliurat per una autoritat, que permet a qui el porta d’anar en un
lloc, tornar-ne, sense perill que l’en privin.
Faisó: manera.
Alduf: instrument
de percussió d’origen àrab, de forma quadrada i pell muntada en
un marc interior.
PERSONATGES
PERSONATGES
Marquès de la Gralla: Aristòcrata barceloní. Membre de l'Acadèmia de Ciències.
Antoni de Montpalau
Novau
Amadeu, el cotxer: és el cotxer d'Antoni de Montpalau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada