Segona part

I.  L’ITINERARI DE M. DE  LABORDE

RESUM

Antoni de Montpalau emprèn el seu viatja cap a Pratdip acompanyat per Isidre Novau i Amadeu, el seu hàbil cotxer. El carruatge trontolla molt i és gairebé impossible parlar degut a la alta velocitat que du el cotxer i el mal estat del camí. Després d’una parada per abeurar als cavalls, el viatge esdevé més tranquil. Els passatgers gaudeixen del paisatge i, al vespre, quan comença a enfosquir, Montpalau decideix aturar-se i fer nit a l’Abroç, on els viatgers lamenten no poder passar uns dies i gaudir de la pau i tranquil·litat que el poble posseeix.

PERSONATGES

-Antoni de Montpalau

-Isidre Novau

-Amadeu

-Pepeta Freixes (la propietària de l'hostal).

-Alexandre de Laborde

-Són reals:

-Alexandre de Laborde

-Són ficticis:

-Antoni de Montpalau

-Isidre Novau

-Amadeu

-Pepeta Freixes

VOCABULARI

-Àlbers: arbres caducifolis de la família de les salicàcies, de fulles palmatilobades, blanques al revers, i d’escorça d’un gris molt clar, sobretot en els troncs joves, comú al bosc de ribera i sovint cultivats.

-Matusser: barroer.

-Astoradora: espantosa, que fa por.

-Àdhuc: fins i tot, contràriament al que hom podia suposar.

-Intendent: funcionari col·locat al cap d’una administració pública.

-de consuetud: de costum, normals, habituals, corrents.

-Liliàcia: semblant a la flor del lliri blanc,  família de plantes monocotiledònies, la majoria herbàcies, sovint bulboses o rizomatoses, de flors generalment actinomorfes amb sis pètals vistosos i normalment amb sis estams i fruit en càpsula o baia, a la qual pertanyen els albons, la jonça, els alls, les tulipes, el marcòlic i les esparregueres.

-Abrupte: que presenta transicions sobtades o brusques, paisatge rocós

-Cingles: espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya.

-Calitja: opacitat lleu de l’aire deguda a la presència de partícules de pols o de sal que li donen un aspecte fumós característic.

-Batlle: als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.

-Opíparament: abundant i esplèndid, s’aplica a un àpat, a un banquet, etc.

-Biaix: direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa.

-Pàmpols: fulla de vinya.

-Vasta: de gran extensió.

-Torterol: espiral de vent, de fum.

-Boixets: pal petit tornejat de fusta de boix on hi ha enrotllat el fil per a fer puntes de coixí.

-Puntaires: persones que fan puntes de coixí.

FAUNA I FLORA

Són reals:

-Cavall

-Insectes

-Granotes

-Rata

-Papallona

-Esquirol

-Arbres frondosos

-Àlbers

-Pins

-Bri

-Lilàcia

-Plàtans

-Fulla

-Verdet

Són ficticis:

-Avutarda gèminis

II. ELS BANDITS

RESUM

L'endemà es va reprendre el viatge. Quan estaven a mig camí  de Bellvei, sentiren un crit, i després, molt trets. Ràpidament van veure que estaven envoltats d’homes armats. Montpalau i el seu parent no van dubtar a disparar les seves armes, i conduïen el carruatge cap a un turó. Després de sis hores, la situació no havia canviat, però Montpalau i companyia es van quedar sense municions i va aparèixer un batalló d'infanteria de la Reina. En vista d'això, els atacants van fugir i Montpalau i companyia van ser portats al Vendrell.

PERSONATGES

-Príncep Lichnowsky

-Home del príncep Lichnowsky

-Amadeu (cotxer de Montpalau)

-Antoni de Montpalau

-Isidre Novau

-Mariscal Vauban

-Bandits

-Joan Prim i Prats: és l’oficial comandant de les tropes nacionals. És un valent i valerós brigadier d’actitud militar.

-Baró de Meer

-Pepeta Freixes: és l’hostalera de l’Abroç, una dona amable i hospitalària.

-Són reals:

-Baró de Meer

-Joan Prim i Prats

-Són ficticis:

-Pepeta Freixes: és l’hostalera de l’Abroç, una dona amable i hospitalària.

-Príncep Lichnowsky

-Home del príncep Lichnowsky

-Amadeu (cotxer de Montpalau)

-Antoni de Montpalau

-Isidre Novau

-Mariscal Vauban

-Bandits

VOCABULARI

-Virilitat: qualitat d'home adult.

-Abjecció: (abjecte): digne del més gran menyspreu.

-Reprovar: condemnar un acte, un capteniment.

-Milícia: tropa o gent de guerra.

-Fenc: farratge sec.

-Mariscal: grau suprem de la jerarquia militar.

-Brigadier: general de brigada.

-Cabdill: persona que dirigeix, especialment de l'exercit.

-Coma: grup de fulles o de bràctees situades al capdamunt de certes inflorescències i infructescències.

-Batlle: alcalde.

FAUNA I FLORA

-Cavalls

-Rata

-Papallona

-Branca de pi

-Esquirol

-Pinyó

Tots són reals

III. CAMÍ DE L’AVENTURA

RESUM

“El jove observador” publica una crítica a Antoni de Montpalau mentre aquest va camí de Pratdip. Monsieur Alexandre abandona l’expedició i parteix cap a València. En arribar a Reus, dinen a casa d’un vell amic de Montpalau on els hi recomanen una ruta més segura per anar a Pratdip.

PERSONATGES

-Marti Ardenya: Famós naturalista nat a Altafulla, poble de la provincia de Tarragona. Féu una correcció de Lavoisier.

-Josep Veciana i Sarria: Nat a Reus. Corresponsal de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

-Monsieur Alexandre de Laborde: Escriptor. Mencionen una de les seves crítiques de Tarragona.

VOCABULARI

-Infamant: que infama, que lleva la fama, el bon nom.

-Capteniment: manera de captenir-se, comportament; conducta.

-Nefand: horriblement dolent, execrable.

-Llorer: arbre perennifoli dioic de la família de les lauràcies (Laurus nobilis), de fulles oblongues agudes i aromàtiques, flors petites i fruits bacciformes negres.

-Desaforat: desmesurat, boig.

-Funest: que porta la mort o una gran desgràcia.

-Diatriba: crítica virulenta.

-Eximi: excel·lent en alt grau.

-Retaule: conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l'altar.

-Pontifici: relatiu o pertanyent a un pontífex o al summe pontífex, al papa.

-Absis: part d'una església que s'obre normalment al fons de la nau central, on sol haver-hi el presbiteri i l'altar.

-Òliba: gènere d'ocells de l'ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids (Tyto sp), que comprèn 10 espècies, amb una d'europea, l'òliba vulgar (T. alba), de color castany daurat i blanc i que s'alimenta de petits rosegadors.

-Cimbori: construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus.

-Erudit: que té un coneixement vast i documentat sobre una ciència, aplicat sobretot a les ciències històriques.

-Lloar: donar amb paraules aprovació i aplaudiment a algú o alguna cosa.

-Marrada: volta que hom fa desviant-se del camí que va més dretament d'un punt a un altre.

-Feréstec: que causa horror, por intensa.

-Salconduit: document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.

-Majoral: principal dels pastors, els segadors, els mossos o els criats, encarregat de governar-los en representació del propietari.

-Escardalenc: Molt eixut de carns.

FAUNA I FLORA

Són reals:

-Llorer.

-Aconitum lycoctonum (escanyallops)

-Òliba.

Són ficticis:

No hi ha cap animal ni planta inventat.

IV. PRATDIP

RESUM

El capítol comença amb una descripció sobre Pratdip feta per un naturalista de Tortosa al segle XVI, i després es descriu l' arribada de Montpalau i els seus acompanyants a Pratdip, una descripció molt diferent a l' anterior. Allà, l'ambient és trist i apagat i tothom viu amb por. Un cop arriben a Pratdip, la baronessa d'Urpí rep als viatgers i els dona un lloc on dormir.

PERSONATGES

-Cavaller Cristòfor Despuig: naturalista de Tortosa que havia estudiat la natura que envolta Pratdip.

-Antoni de Montpalau

-Amadeu: cotxer d’ Antoni de Montpalau.

-Agnès: filla de la baronessa d’Urpí, d’una bellesa extraordinària, bruna i vivaç, molt energètica.

-Baronessa d’Urpí: dama de faccions aristocràtiques, d’uns cinquanta anys, molt afable.

VOCABULARI

-Astor (o falcó): és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

-Barb: són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.

-Lletugues: és un gènere de plantes amb flor de la família de les asteràcies. Les plantes d'aquest gènere reben el nom comú de lletugues i inclou l'enciam, però no totes les espècies de lletuga són de fulla comestible.

-Clamor: crit sorollós, prolongat.

-Aviram: tota mena d'ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.

-Devers: en direcció a. Cap a, aproximadament.

-Ferum: olor forta que fan certs animals, especialment els salvatges o els que estan en un lloc tancat. Pudor forta, especialment la de la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se.

-Negligir: deixar de tenir cura d'algú o d'alguna cosa.

-Vivaç: dotat d'una gran vitalitat.

-Inefable: que hom no pot expressar per mitjà de paraules.

-Reminiscència: record d'una cosa quasi oblidada.

FAUNA I FLORA

Són reals:

-Pinedes

-Cabra

-Pi comú

-Roure

-Carrasca: és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina. La seva capçada és densa i el seu port acostuma a ser menor que l'alzina. Les fulles són amplament ovato-el·líptiques verdes a grisenques a l'anvers més o menys pubescent i gris tomentós al revers. Es troba fonamentalment i s'adapta bé al clima mediterrani interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.

-Oró: és un arbust caducifoli, robust, amb tiges fins a 3 metres d'alçada.

-Magranera borda: la magranera borda o niu d’ocell , és una planta de la família de les orquídies.

-Teix: és un arbre originari d'Europa occidental, central i meridional i del nord-oest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sud-est asiàtic. Pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys.

-Boix: és un arbust o arbre monoic. Acostuma a fer d'1 a 5 metres d'alt i és de fullatge persistent.

-Marfull: és un arbust perennifoli, que pot arribar a superar els tres metres d'alçada.

-Aladern: és un arbust perenne típic de la vegetació mediterrània i les Illes Canàries. Fa fins a dos metres d'alçada, però sovint és més baix. Les seves fulles són petites i endurides.

-Materselva: són lianes o arbusts caducifolis o de fulles persistent. Les fulles tenen una disposició oposada, són simples i ovals amb els contorns dentats o llisos i de color verd molt fosc.

-Arbocer: és una planta amb flor de la família de les ericàcies. Té fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat.

-Ginebre: el ginebre comú o simplement ginebre (Juniperus communis), és una espècie del gènere Juniperus. Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.

-Espinal: És un arbust perennifoli molt ramificat de fins a 4 metres d'alçària de branques espinoses i escorça grisa i rugosa.

-Avellaner

-Grevol: el grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre o un arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània.

-Freixa: adopten la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Normalment les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. Les flors d'algunes espècies no tenen periant, d'altres només tenen calze i encara d'altres tenen quatre pètals.

-Sabina: és un arbust reptant de forma molt variable que fa de 40 cm a 4 metres de llargada. Generalment és una planta dioica, aromàtica.

-Rovellons

-Pebrasos: és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

-Robiols: bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de barret cobert d’esquames fibroses i carn rosada al tall, que es fa als boscos mixtos.

-Bateons: bolet del gènere Hygrophorus, de l’ordre de les tricolomatals, caracteritzat per la presència de viscositat sobre el barret i el peu, més o menys preuat com a comestible.

-Quadernes

-Brunet (fredolic)

-Peuderrata: és un bolet de la classe dels basidiomicets. És comestible.

-Murugules

-Ciambres blanques

-Ciambres pardes

-Cadorles

-Bolet de bou: és un bolet molt trencadís, difícil de collir sencer. El capell de 3-15 cm, passa de ser convex, a aplanat, i finalment aplanat deprimit. És molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat.

-Mataparens: sèrie de boletus comestibles, con ara el boletus luridus, el boletus regius o similars.

-Mina de ferro

-Porchs salvatjes (porcs senglars)

-Cervos (cérvols)

-Cabrons muntesos

-Cabriols

-Fatgines: Mamífer de la família dels mustèlids de l'espècie Martes foina.

-Ginetes: és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids.

-Teixons: és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.

-Gats cervals: és una espècie de mamífer que pertany a la família dels fèlids.

-Esquirols

-Arrions

-Conills

-Llebres

-Llops

-Raboses

-Águiles caudals

-Águiles estorenyes

-Águiles melioses

-Águiles cerpeteres

-Falcons

-Astors: l'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

-Micles

-Alzotans

-Esparver: és un ocell de l'ordre dels falconiformes. Fa entre 27 i 38 centímetres de llargada i té les ales curtes i arrodonides.

-Truches (truites)

-Anguiles

-Barbs

-Madrilles: és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

-Bolets

-Perdius

-Lletugues

-Verdolaga

-All

-Ratapinyades

Són ficticis:

Pi vert, sapi, pera cadires, corniser, mopesa, allsahuch, feaig, rataboschs, sabinat, exercions, aseroles, àurea picuda.

MINERALS

Són reals:

-Or

-Argent

-Rubins

-Jaccins

-Esmeragdes

-Esmeraldes

-Granats

V. LA DEFENSA TACTICOCIENTÍFICA

RESUM

El marquès de La Gralla està preocupat. Espera amb impaciència notícies de Montpalau, de la seva germana o de Pratdip. Mentrestant, a Pratdip, Monpalau convoca una reunió amb les forces vives de protecció, on intenta elevar la moral i la confiança de les forces vives del poble. A la tarda, Montpalau es tanca a la seva cambra per estudiar vells i feixucs llibres. Més tard, la baronessa rep la visita del pare Villanueva, que s’avé molt bé amb Montpalau, amb qui manté una llarga conversa.

PERSONATGES

-Marquès de La Gralla.

-Antoni de Montpalau.

-Isidre Novau.

-Amadeu.

-Agnès.

-Baronessa d'Urpí.

-Magí Peuderrata (un batlle)

-Juan Manuel de Ferrery.

-Jaume Villanueva (un frare)

Són reals:

No hi ha cap personatge real o històric en aquest capítol.

Són ficticis:

-Marquès de La Gralla.

-Antoni de Montpalau.

-Isidre Novau.

-Amadeu.

-Agnès.

-Baronessa d'Urpí.

-Magí Peuderrata (un batlle)

-Juan Manuel de Ferrery.

-Jaume Villanueva (un frare)

FAUNA I FLORA

-Cucs de mar

-Vampir

-Dip

VOCABULARI

-Morbosa: inclinació per coses nocives.

-Constret: convençut.

-Empírica: observació dels fets en la manera clàssica.

-Demonologia: ciència que estudia la naturalesa  dels dimonis.

-Rapè: tabac en pols per a ensumar.

Crispació: contracció sobtosa, espasmosa.

-Opuscle: obra literària o científica de poca extensió.

-Eximi: excel·lentíssim.

-Beneplàcit: Aprovació de qui és superior (generalment expressada per escrit amb la fórmula vistiplau).

-Usufructuar: tenir i gaudir de l’usdefruit (dret real de gaudiment sobre cosa d'altri, que atorga a l'usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre'n tots els fruits, si bé amb les limitacions d'haver de conservar-ne la forma i la substància.)

-Benefactor: persona que fa bé a l’altra.

-Bonhomiosa: que és bon home.

VI. EL “PHALLUS IMPÚDICUS”

RESUM

Una nit, el dip mata a 6 persones. Mentre Montpalau revisa els cadàvers, troba que els cossos estan buits de sang. A les vuit, Montpalau, acompanyat per Novau, visita el cementiri. Els dos cosins escolten un crit i veuen a Amadeu aparèixer amb un rostre preocupat i assenyalant algun lloc del bosc. Quan arriben al lloc, veuen un bolet anomenat "Phallus impúdicus." Aquest bolet presenta la forma d'un membre genital masculí en erecció, i és enviat a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.

PERSONATGES

Són reals:

No hi ha cap personatge real en aquest capítol.

Són ficticis:

-Peret Minosca: ferrer de tall de Pratdip.

-Leopold Núñez: agutzil de Pratdip.

-Pauleta Vinyes: dona de l’espardenyer de Pratdip.

-Josepet Aulés: enterramorts de Pratdip.

-Llúcia Terradell: llevadora de Pratdip.

-Enriqueta Moles: nena de set anys, filla del recaptador de contribucions de Pratdip.

-Antoni de Montpalau

-Amadeu

-Isidre Novau

-Francesc Castelló i de Malla

-Baronessa d’Urpí

-Fuster de Pratdip

-Josep Veciana i Sardà: és el corresponsal de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

-Batlle Magí Peuderrata

-Carter de Pratdip: ajuda a Montpalau amb la implantació de les mesures de protecció contra el vampir.

-Sereno de Pratdip: ajuda a Montpalau amb la implantació de les mesures de protecció contra el vampir.

VOCABULARI

-Àlgid: punt de màxima intensitat/gravetat.

-Pertorbador: que provoca confusió o desordre físic i mental.

-Escolar: Buidar.

-Limfa: líquid transparent, alcalí, procedent del líquid del teixit intersticial que circula pels vasos limfàtics.

-Aclofar: Trobar-se situar-se.

-Clos: Tancat.

-Decrèpit: dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa.

-Glacé: teixit de seda amb lligat de plana caracteritzat pel soroll de paper que fa en remenar-lo.

-Atxa: ciri gros i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens.

-Còlic: diarrea.

-Inopinadament: de manera inesperada.

-Hidròlisi: descomposició d'una substància per l'acció de l'aigua.

-Púdic/a: vergonyós.

-Procacitat: cosa desvergonyida, insolent.

-Manifest/a (desgràcia manifesta): desgràcia evident, notable.

-Congriar: crear, formar.

FAUNA I FLORA

-Herbes altes

-Flors

-Alosa

-Garrofer

-Fonoll

-Picot

-Guineu  

-Brins de pinassa

-Llimac

-Farigola

-Bolet

-All

-Julivert

-Verdolaga

-Gat

Tots són reals menys: Phallus impúdicus.

VII. L’ÀNIMA DE LES PLANTES

RESUM

La junta de Berga li envia un comunicat al príncep Lichnowsky avisant-lo sobre el perill d'un guerriller anomenat "el Mussol". A Pratdip no hi ha hagut cap mort gràcies a les mesures de seguretat aplicades per Antoni de Montpalau i el seu equip, tot el poble els felicita. Antoni de Montpalau vol exterminar definitivament el Dip del poble així que decideix posar en pràctica un pla. Protegeixen totes les finestres del poble excepte una on Agnès fa veure que dorm i Montpalau amb el seu equip està alerta per quan entri  en Dip caçar-lo. Veuen al Dip, no aconsegueixen caçar-lo però el persegueixen i aconsegueixen trobar el seu amagatall i el destrueixen obligant al Dip a marxar del poble.

PERSONATGES

-Lichnowsky

-Antoni de Montpalau

-Agnès: filla de la baronessa d’Urpí.

-Magí Peuderrata: batlle de Pratdip.

-El Mussol: és un ignorant guerriller reialista.

Tots els personatges d’aquest capítol són ficticis.

VOCABULARI

-Fervent: ardent, d'una calor intensa, abrusadora.

-Ufana: pompa, ostentació.         

-Dejuni: acció de no prendre aliments o prendre'n en una quantitat escassa durant un temps més o menys llarg.

-Ofuscació: enfosquiment d’una cosa per intercepció de la llum.

-Batlle: persona que tenia a càrrec seu l'administració o la representació dels interessos d'una altra.

-Dicteri: dita ofensiva.

-Esbalaïment: acció de deixar atònit, estupefacte, meravellat.

-Reminiscència: record d'una cosa quasi oblidada.

FAUNA I FLORA

-Gall

-Cavall

-Garrofer

-Rosa

Són reals:

-Gall

-Cavall

-Garrofer

-Rosa

No hi ha cap animal o vegetal fictici en aquest capítol.

VIII. EL VAMPIR

RESUM

En aquest capítol apareix per primera vegada el vampir. Montpalau i els seus ajudants preparen un parany deixant una finestra oberta sense alls i a Agnès dormint en una habitació aparentment buida que divideixen en dues parts amb una cortina darrere de la qual estan Montpalau, Novau i Amadeu preparats per atacar. Quan entra el vampir a l'habitació, surten els atacants amb alls i crucifixos per reduir-lo però escapa i els que l'estaven esperant a fora el comencen a perseguir. Finalment, persegueixen al vampir fins al castell de Pratdip on troben el seu amagatall, el qual omplen d'alls perquè no torni mai més.

PERSONATGES

-Pare Villanueva: religiós erudit que va escriure "Viaje literario a las iglesias de España".

-Antoni de Montpalau

-Agnès d'Urpí

-Amadeu

-Novau

-Magí Peuderrata: Batlle de Pratdip

Tots els personatges d'aquest capítol són ficticis

VOCABULARI

-Usurpació: apropiar-se sense dret.

-Merlets: prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic.

-Torbar (torbadors): alterar la quietud.

-Àvid: que té un desig immoderat d’alguna cosa.

-Percaça: cercar amb ardor, perseguir la consecució.

-Vetllar (vetllarien): estar de guàrdia durant la nit.

-Fatídica: que anuncia el destí.

-Púdic: honest, cast.

-Averany: presagi.

-Esfondrada: fer anar a fons.

-Paleografia: ciència que estudia les inscripcions i els escrits antics i en determina la interpretació, l’origen, l’època, etc.

-Ratada: com rosegat de rates.

-Fermat: unir (una cosa) a una altra.

-Hermèticament: amb tancadura hermètica.

-Ferum: olor forta que fan certs animals.

-Furibunda: ple de fúria.

-Corc: insecte coleòpter que viu a la fusta.

-Amatent: disposat, aparellat, a fer, a punt de fer.

-Enarborava: posar (alguna cosa) dalt de tot d’un pal.

-Crucifix: creu de fusta.

-Abruptes: espadat.

FAUNA I FLORA

-Esparver

-Corcs

-Ratapinyada

-Boc: cabra mascle; cabró.

-Rates

-Àguila

-Lilàcies

MINERALS

-Cristall de roca

IX. L’AMOR

RESUM

Els pratdipencs celebren l’extinció del dip cantant i lloant emocionats a Santa Marina, patrona del poble. Tothom està agraït i emocionat.   El marquès de La Gralla decideix petrificar el <<Phallus impúdicus>>, que és dreçat com un monument en el jardí de l’Acadèmia de Ciències. Montpalau declara el seu amor a Agnès, la filla de la baronessa d’Urpí, i aquesta els dóna la seva benedicció.

PERSONATGES

-Antoni de Montpalau.

-Magí Peuderrata.

-Marquès de La Gralla.

-Agnès.

-Baronessa d'Urpí.

Són reals:

No hi ha cap personatge real en aquest capítol.

Són ficticis:

-Antoni de Montpalau.

-Magí Peuderrata.

-Marquès de La Gralla.

-Agnès.

-Baronessa d'Urpí.

VOCABULARI

-Romiatge: pelegrinatge.

-Intercessió: assumpció d'una responsabilitat patrimonial pròpia en interès exclusivament aliè.

-Goigs: composició poètica cantada.

-Solemne: seriós, majestuós, molt important, que imposa.

-Càntics: composició poètica destinada a celebrar algun esdeveniment profà.

-Cambril: cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep una especial veneració, la qual és visible des de la nau de l'església a través d'una obertura.

-Tramesa: acció de fer anar (a algú o a alguna cosa) a la seva destinació.

-Docta: que té molta ciència.

-Amidaren: prendre les mides.

-Còrpora: cos d’una persona o d’un animal sense extremitats.

-Etimologia: origen.

-Dirimida: resolta, acabada (una dificultat).

-Irascible: prompte a irritar-se.

-Precedents: conforme a dret, a pràctica, a conveniència.

-Dreçat: posat dret allò que és inclinat.

-Halo: aureola que envolta un punt lluminós.

FAUNA I FLORA

-Àurea Picuda

-Verdolaga

-Matafaluga

-Panís

-Lianes silvestres

Són reals:

-Lianes silvestres

-Verdolaga

-Matafaluga

-Panís

Són ficticis:

-Àurea picuda

X. UNA HISTÒRIA DELS CÀRPATS

RESUM

El Pare de Villanueva explica les investigacions sobre l'origen i la naturalesa de la immersió. Explica la història de Dip Onofre, que es va convertir en un vampir per la duquessa de Meczyr. Tothom se sorprèn de la terrible història. Després diu que segons la llegenda, es diu que és reprimida per una nova força de vampir, "Mussol". Més tard, quan tot el que han après, ve la notícia que les forces liberals han caigut, i van ser atacats per un guerriller misteriós, anomenat el "mussol". Montpalau continua la recerca del "mussol".

PERSONATGES

-Pare Villanueva

-Baronessa d’Urpí

-Agnès

-Dominic

-Isidre Novau

-Antoni de Montpalau

-Onofre de Dip

-Duquessa Meczyr

-Princesa Violant d’Hongria

-Jaume I

Són reals:

-Jaume I: fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.

-Princesa Violant d’Hongria: fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235 - 1251).

Són ficticis:

-Pare Villanueva

-Baronessa d’Urpí

-Agnès

-Dominic

-Isidre Novau

-Antoni de Montpalau

-Onofre de Dip

-Duquessa Meczyr

VOCABULARI

-Herculi: de força extraordinària.

-Llogarret: nucli de població més petit que un lloc o poble.

-Aguerrit: habituat, familiaritzat.

-Persignar: fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l'una al front, l'altra a la boca i l'altra al pit, mentre hom recita "Pel senyal de la santa creu, etc.''.

-Retre: canviar una cosa per una altra.

-Litúrgia: ofici diví.

-Cabalístic: ocult, secret.

-Fratricida: persona que mata al seu germà.