I. EL NATURALISTA

I. EL NATURALISTA

RESUM

En aquest capítol l'autor descriu de manera extensa tot el laboratori d'Antoni de Montpalau i parla sobre el seu dilema amb l'"avutarda gèminis". També narra la caminada d'Antoni de Montpalau per una Barcelona inquieta  a causa d'una guerra imminent.

PERSONATGES

Són ficticis:

Antoni de Montpalau: Científic d'extraordinari valor. Membre de l'Acadèmia de ciències.

Amadeu: Cotxer d'Antoni de Montpalau.

VOCABULARI

-Garlanda: Cadena de flors, de fullatge trenat, que hom penja com a adorn.

-Autòmat: Màquina que imita la figura i els moviments d'un ésser animat.

-Impel·lit: Empès.

-Ressort: 1 Peça elàstica, generalment d'acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d'haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc., per l'acció d'una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural i desenvolupa una força utilitzable. 2 fig 1 Allò que dóna impulsió a alguna cosa.

-Indià: Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o en més.

-Domàs: Teixit de seda, d'un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l'alternança de setí per ordit i setí per trama.

-Arnat (arnar): Deteriorat, fet malbé.

-Fàl·lic (fàl·liques): Relatiu o pertanyent al fal·lus.

-Cadència: Freqüència regular de repetició de sons, d'imatges, de moviments.

-Trepidació: Tremolor d'una cosa que és sacsejada per moviments curts, ràpids i repetits d'una manera irregular.

-Curull (curulla): Ple a vessar.

-Infoli: Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats en dos, de manera que cadascun d'ells presenta quatre cares.

-Benemèrit (benemèrita): Que ha conquistat mèrit, digne d'honor pels seus serveis.

-Docte (doctíssima): Que té molta ciència o que posseeix extensos coneixements en una matèria determinada.

-Palaferner (palaferners):  Mosso que tenia cura dels cavalls.

-Provecte (provecta): Avançat en edat, en experiència.

-Tortuós (tortuosos): Que, en el seu curs, fa nombroses tortes.

-Menestral (menestrals): home d'algun ofici.

-Xavo (xavos): Nom donat al Principat de Catalunya i al País Valencià a l'ochavo, moneda de coure emprada durant el regnat de la dinastia borbònica.

-La Fattucchiera: La Fattucchiera és una òpera de Vicenç Cuyàs i Borés estrenada el juliol de 1838. L'òpera està basada en una novel·la del vescomte d'Arlincourt que ja s'havia convertit en un èxit en la literatura sentimental de l'època. L'acció transcorre el segle XII, després de la tercera Croada, i en l'argument, les referències històriques es barregen amb una truculent ficció d'amors, màgia i ultratomba que ja va ser utilitzat com a motiu operístic en altres ocasions. Felice Romani havia escrit un llibret basat en el mateix argument per al melodrama Ismalia, ossia morte ed Amore, al qual va posar música Saverio Mercadante i que va ser estrenat a La Scala sis anys abans.

-Capell (capells): Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d'una amplada variable tot al voltant; barret.

-Baluard: Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla.

-Bullanga (bullangues): Tumult, avalot.

-Balustrada: Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.

-Llamborda (llambordes): Pedra grossa i plana emprada generalment en pavimentació.

-Lívid (lívides): D'un blau brut com el que pren la pell per contusió o fred.

-Oprobi: Deshonor públic, ignomínia.

-Inefable: Que hom no pot expressar per mitjà de paraules.

FAUNA I FLORA

-Scolopendra martirialis.

-Àurea picuda.

-Simius saltarinus.

-Otorrinus fantàsticus.

-Tènia intestinalis.

-Avutarda gèminis.

-Gavinis comunis.

-Ratapinyada.

Són reals:

-Scolopendra martirialis

-Tènia intestinalis

-Ratapinyada

Són fantàstics:

-Àurea picuda

-Simius saltarinus

-Otorrinus fantàsticus

-Avutarda gèminis

-Gavinis comunis (és inventat perquè el nom científic de la gavina comú és Larus ridibundus)