PER SABER-NE MÉS

Les històries naturals estan ambientades a l'època de les guerres Carlines, per a poder fer una  lectura millor us proposem els enllaços següents:
http://www.matiners.cat/les-guerres-carlines.html
http://www.cefax.org/tecno/aulah02/guerrescarlines.htm

I. EL NATURALISTA

I. EL NATURALISTA

RESUM

En aquest capítol l'autor descriu de manera extensa tot el laboratori d'Antoni de Montpalau i parla sobre el seu dilema amb l'"avutarda gèminis". També narra la caminada d'Antoni de Montpalau per una Barcelona inquieta  a causa d'una guerra imminent.

PERSONATGES

Són ficticis:

Antoni de Montpalau: Científic d'extraordinari valor. Membre de l'Acadèmia de ciències.

Amadeu: Cotxer d'Antoni de Montpalau.

VOCABULARI

-Garlanda: Cadena de flors, de fullatge trenat, que hom penja com a adorn.

-Autòmat: Màquina que imita la figura i els moviments d'un ésser animat.

-Impel·lit: Empès.

-Ressort: 1 Peça elàstica, generalment d'acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d'haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc., per l'acció d'una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural i desenvolupa una força utilitzable. 2 fig 1 Allò que dóna impulsió a alguna cosa.

-Indià: Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o en més.

-Domàs: Teixit de seda, d'un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l'alternança de setí per ordit i setí per trama.

-Arnat (arnar): Deteriorat, fet malbé.

-Fàl·lic (fàl·liques): Relatiu o pertanyent al fal·lus.

-Cadència: Freqüència regular de repetició de sons, d'imatges, de moviments.

-Trepidació: Tremolor d'una cosa que és sacsejada per moviments curts, ràpids i repetits d'una manera irregular.

-Curull (curulla): Ple a vessar.

-Infoli: Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats en dos, de manera que cadascun d'ells presenta quatre cares.

-Benemèrit (benemèrita): Que ha conquistat mèrit, digne d'honor pels seus serveis.

-Docte (doctíssima): Que té molta ciència o que posseeix extensos coneixements en una matèria determinada.

-Palaferner (palaferners):  Mosso que tenia cura dels cavalls.

-Provecte (provecta): Avançat en edat, en experiència.

-Tortuós (tortuosos): Que, en el seu curs, fa nombroses tortes.

-Menestral (menestrals): home d'algun ofici.

-Xavo (xavos): Nom donat al Principat de Catalunya i al País Valencià a l'ochavo, moneda de coure emprada durant el regnat de la dinastia borbònica.

-La Fattucchiera: La Fattucchiera és una òpera de Vicenç Cuyàs i Borés estrenada el juliol de 1838. L'òpera està basada en una novel·la del vescomte d'Arlincourt que ja s'havia convertit en un èxit en la literatura sentimental de l'època. L'acció transcorre el segle XII, després de la tercera Croada, i en l'argument, les referències històriques es barregen amb una truculent ficció d'amors, màgia i ultratomba que ja va ser utilitzat com a motiu operístic en altres ocasions. Felice Romani havia escrit un llibret basat en el mateix argument per al melodrama Ismalia, ossia morte ed Amore, al qual va posar música Saverio Mercadante i que va ser estrenat a La Scala sis anys abans.

-Capell (capells): Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d'una amplada variable tot al voltant; barret.

-Baluard: Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla.

-Bullanga (bullangues): Tumult, avalot.

-Balustrada: Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.

-Llamborda (llambordes): Pedra grossa i plana emprada generalment en pavimentació.

-Lívid (lívides): D'un blau brut com el que pren la pell per contusió o fred.

-Oprobi: Deshonor públic, ignomínia.

-Inefable: Que hom no pot expressar per mitjà de paraules.

FAUNA I FLORA

-Scolopendra martirialis.

-Àurea picuda.

-Simius saltarinus.

-Otorrinus fantàsticus.

-Tènia intestinalis.

-Avutarda gèminis.

-Gavinis comunis.

-Ratapinyada.

Són reals:

-Scolopendra martirialis

-Tènia intestinalis

-Ratapinyada

Són fantàstics:

-Àurea picuda

-Simius saltarinus

-Otorrinus fantàsticus

-Avutarda gèminis

-Gavinis comunis (és inventat perquè el nom científic de la gavina comú és Larus ridibundus)

 

II.LA CARNÍVORA

II. LA CARNÍVORA

RESUM

El segon capítol, bàsicament és descriptiu. Comença parlant del que sembla ser algú que està observant a Montpalau (al principi diu: "l'antifaç pot ésser negre o vermell" i al final del capítol acaba així: "Darrere l'antifaç, negre o vermell, l'ombra sorollava un riure macabre), després, el protagonista es dirigeix al port on l'espera Isidre Novau i Campalans, un cosí seu, i van al jardí botànic a parlar. Llavors es posen a discutir si l' Avutarda gèminis es pot considerar un mamífer. Després descriu com li donen de menjar a un arbre carnívor anomenat La Carnívora i finalment fa una descripció de Novau. 

PERSONATGES

Antoni de Montpalau 

Isidre de Novau: (fictici) Havia estat capità de vaixell i en una de les expedicions, mentres viatjava per Malta, va veure el peix Nicolau. Es va tancar al seu camarot i va desaparèixer sense deixar rastre. És parent d'Antoni de Montpalau a qui li va deixar tota la seva fortuna.

VOCABULARI

-Indispensable: Absolutament necessari.

-Lànguida: Dèbil.
-Calidoscopi: Instrument òptic o cilíndric.
-Curandero: Persona que fa de metge sense ésser-ho.
-Pulcritud: Qualitat de pulcre.

-Singladura: Dia de navegació, camí que fa la nau en 24 hores, comptades de migdia a migdia.

-Peixopalo: Bacallà assecat sense salar-lo.

-Xaranga: Banda musical format per instruments de vent.

-Deixondir-se: Fer sortir d'un estat d'ensopiment.

-Cordam: Conjunt de cordes, especialment d’una nau.

-Sòpits: Ensopit, somnolent, adormir-se.

-Mandràgora: Herba del gènere Mandragora, de la família de les solanàcies, de fulles totes en roseta basal, oblongues o lanceolades, flors violàcies o verdoses i fruit en baia, groga o de color de carabassa, que es fa a les terres mediterrànies meridionals, a l’arrel de la qual, sovint antropomorfa, hom atribueix virtuts màgiques i afrodisíaques.

-Vímet: Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada per a fer recipients i alguns petits mobles.

-Immutable: No mudable, no susceptible de canvi. Que no s’immuta.

-Lacai: Criat de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe.

-Clavicordi: Instrument musical cordòfon, semblant a la cítara amb teclat, en què les cordes són percudides per llengüetes metàl·liques fixades a l’extrem de la tecla.

-Beatitud: Felicitat perfecta, tranquil·la.

-Agombolar: Ajuntar, posar o fer anar plegats.

-Fanerògames: Que produeix flors.

-Meditabund: pensatiu.

-Munió: Multitud.

-Voraç: Que menja com afamat, amb avidesa.
-Antifaç: Careta que cobreix la part superior de la cara.
-Macabre:Suggeridor de la dansa de la mort, en què figuren, intervenen, cadàvers. Espectacle macabre.

FAUNA I FLORA

Són reals:

-Rata de clavaguera

-Scolopendra martirialis

-Ratapinyada

Són ficticis:

-Avutarda gèminis

-Peix Nicolau/pesce cola (és un personatge d’una llegenda).

-Vampiris diminutus (el nom real de la ratapinyada no és vampiris diminutis, sinó Corynorhinus townsendii.

-La carnívora.

MINERALS

-Cristall de roca

-Sofre 

III.EL CAFÈ DE LA LLIBERTAT

III.EL CAFÈ DE LA LLIBERTAT

RESUM

El cavaller de Montpalau i el seu cosí Novau se’n van a un mas que la família Montpalau té a Gràcia, on són rebuts per la masovera. Després de fer un tomb per la casa i collir herbes medicinals, dinen excel·lentment i marxen al cafè de “La Llibertat”, on Antoni de Montpalau és apunt de ser assassinat per un tret. Després, moixos i preocupats, emprenen la tornada.

PERSONATGES

-Antoni de Montpalau

-Isidre Novau i Campalans

-Masovers de Cal Perdiu

-Personatge desconegut que intenta matar a Montpalau.

(el personatge desconegut no sabem si és real o no ja que en el llibre no apareix el seu nom).

Són reals:

No apareix cap personatge real.

Són ficticis:

-Antoni de Montpalau

-Isidre Novau i Campalans

-Masovers de Cal Perdiu

(El personatge desconegut no sabem si és real o no ja que el llibre no diu el seu nom).

VOCABULARI

-Menestrala: Persona que treballa amb les mans.

-Baluard: Parets altes que servien com a defensa d'un edifici.

-Inexpugnable: Inconquerible, que no pot ser arrebatat per força d'armes.

-Escamot: Petit conjunt de persones que va plegades, especialment d'oficials, policies...

-Ominós: Abominable, ferotge, mortífer.

-Enjogassat: Energètic.

-Milicians: Pertanyent a una tropa o a gent de guerra, especialment a  aquella que té un grau de militarització inferior a la del exèrcit.

-Emparat: defensat.

-Salconduit: Document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza al portador a circular per un territori o travessar una frontera.

-Eixordant: Fer un soroll molt fort o intens.

-Esgrafiats: Dibuixos traçats en un mur fent saltar en certs llocs la capa superficial que el revesteix i deixant així al descobert la capa següent d'un altre color.

-Pedestre: vulgar, mancat d'elevació espiritual.

-Alegrois: manifestacions d'alegria.

-Consoles: Taula de parament adossada a la paret sota un mirall, molt freqüent a les sales dels segles XVIII i XIX.

-Filingranades: Fetes de fils d'or, d'argent, etc..., entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.

-Agrest: Camperol, propi del camp.

-Opuscle: Obra literària o científica de poca extensió.

-Curull: Ple a vessar.

-Cigars antillans: Tabac procedent d'unes illes d'Amèrica.

-Tords: Nom donat a diversos peixos perciformes de la família dels làbrids i a un ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids.

-Decorada al tremp: Nom genèric que s'aplica a le spastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment. La pintura al tremp de goma és anomenada aiduaga o aguaix.

-Allegòriques: Que representen metaforicament idees abstractes a través de figures o de temes plàstics.

-Púdicament: Vergonyosament, referent a parts íntimes.

-Funàmbula: Persona que camina, que dansa etc., sobre una corda estirada.

-Pompós: Dit del llenguatge o estil altisonant o emfàtic.

-Viciat: Dit de l'aire carregat d'impureses, especialment d'un lloc tancat.

-Detonació: Explosió, estrèpit d'una arma, dispar.

-Immaterial: Que no és material.

-Etèria: Delicada.

-Lívid: D'una palidesa blavosa.

-Davallaven: Es desplaçaven, es traslladaven.

-Viscerals: Irracionals.

-Vindicativa: Reivindicativa.

-Atuïdidorament: Deixar com mort.

-Moixos: Abatuts, capficats, tristos...

-Rauc: Crit de la granota.

FAUNA I FLORA

Són reals:

-Granotetes

-Llebre

-Porc

-Prunes clàudies

-Flors oval

-Ocell

-Mosquits

-Cardamom: És una planta de la família de les zingiberàcies, utilitzada a la cuina com a condiment i també en perfumeria i com a planta medicinal.

-Agrella: Planta de fins a 60 cm d'alt, perenne, de fulles oblongues i que floreix en espigues verdoses i vermellenques al final de la primavera. El gust àcid de les fulles motiva el nom popular d'agrella en català i acedera en castellà.

-Girofle: És una espècia molt aromàtica composta pels botons florals o poncelles assecades del claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum) i els seus sinònims: originari d'Indonèsia.

-Matxocant: Arrel blanca que s’usava com a purgant.

Són ficticis:

-Avutarda gèminis