Les històries naturals estan ambientades a l'època de les guerres Carlines, per a poder fer una lectura millor us proposem els enllaços següents:
http://www.matiners.cat/les-guerres-carlines.html
http://www.cefax.org/tecno/aulah02/guerrescarlines.htm
dilluns, 23 de març del 2015
dimecres, 4 de març del 2015
I. EL NATURALISTA
I. EL
NATURALISTA
Antoni de Montpalau: Científic d'extraordinari valor. Membre de l'Acadèmia de ciències.
RESUM
En aquest capítol l'autor descriu de manera extensa tot el laboratori
d'Antoni de Montpalau i parla sobre el seu dilema amb l'"avutarda
gèminis". També narra la caminada d'Antoni de Montpalau per una Barcelona
inquieta a causa d'una guerra imminent.
PERSONATGES
Són ficticis:
Antoni de Montpalau: Científic d'extraordinari valor. Membre de l'Acadèmia de ciències.
Amadeu: Cotxer d'Antoni de Montpalau.
VOCABULARI
-Garlanda: Cadena de flors, de
fullatge trenat, que hom penja com a adorn.
-Autòmat: Màquina que imita la
figura i els moviments d'un ésser animat.
-Impel·lit: Empès.
-Ressort: 1 Peça elàstica,
generalment d'acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després
d'haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc., per l'acció d'una força,
recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural i desenvolupa una
força utilitzable. 2 fig 1 Allò que dóna impulsió a alguna cosa.
-Indià: Nom genèric dels teixits
de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats
per una sola cara en un color o en més.
-Domàs: Teixit de seda, d'un sol
color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l'alternança
de setí per ordit i setí per trama.
-Arnat (arnar): Deteriorat, fet malbé.
-Fàl·lic (fàl·liques): Relatiu o pertanyent al
fal·lus.
-Cadència: Freqüència regular de
repetició de sons, d'imatges, de moviments.
-Trepidació: Tremolor d'una cosa que
és sacsejada per moviments curts, ràpids i repetits d'una manera irregular.
-Curull (curulla): Ple a vessar.
-Infoli: Llibre o manuscrit en
què els fulls són plegats en dos, de manera que cadascun d'ells presenta quatre
cares.
-Benemèrit (benemèrita): Que ha conquistat mèrit,
digne d'honor pels seus serveis.
-Docte (doctíssima): Que té molta ciència o
que posseeix extensos coneixements en una matèria determinada.
-Palaferner
(palaferners): Mosso que tenia cura dels cavalls.
-Provecte (provecta): Avançat en edat, en
experiència.
-Tortuós (tortuosos): Que, en el seu curs, fa
nombroses tortes.
-Menestral (menestrals): home d'algun ofici.
-Xavo (xavos): Nom donat al Principat
de Catalunya i al País Valencià a l'ochavo, moneda de coure emprada durant el
regnat de la dinastia borbònica.
-La Fattucchiera: La Fattucchiera és una
òpera de Vicenç Cuyàs i Borés estrenada el juliol de 1838. L'òpera està basada
en una novel·la del vescomte d'Arlincourt que ja s'havia convertit en un èxit
en la literatura sentimental de l'època. L'acció transcorre el segle XII,
després de la tercera Croada, i en l'argument, les referències històriques es
barregen amb una truculent ficció d'amors, màgia i ultratomba que ja va ser
utilitzat com a motiu operístic en altres ocasions. Felice Romani havia escrit
un llibret basat en el mateix argument per al melodrama Ismalia, ossia morte ed
Amore, al qual va posar música Saverio Mercadante i que va ser estrenat a La
Scala sis anys abans.
-Capell (capells): Peça de vestir que
serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys
alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d'una amplada variable tot al voltant;
barret.
-Baluard: Element de fortificació
de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla.
-Bullanga (bullangues): Tumult, avalot.
-Balustrada: Barana el passamà de la
qual descansa sobre balustres.
-Llamborda (llambordes): Pedra grossa i plana
emprada generalment en pavimentació.
-Lívid (lívides): D'un blau brut com el
que pren la pell per contusió o fred.
-Oprobi: Deshonor públic,
ignomínia.
-Inefable: Que hom no pot expressar
per mitjà de paraules.
FAUNA I FLORA
-Scolopendra martirialis.
-Àurea picuda.
-Simius saltarinus.
-Otorrinus fantàsticus.
-Tènia intestinalis.
-Avutarda gèminis.
-Gavinis comunis.
-Ratapinyada.
Són reals:
-Scolopendra martirialis
-Tènia intestinalis
-Ratapinyada
Són fantàstics:
-Àurea picuda
-Simius saltarinus
-Otorrinus fantàsticus
-Avutarda gèminis
-Gavinis comunis (és inventat perquè el nom científic de la gavina comú és Larus ridibundus)

dimarts, 3 de març del 2015
II.LA CARNÍVORA
II. LA CARNÍVORA
RESUM
El segon capítol, bàsicament és descriptiu. Comença
parlant del que sembla ser algú que està observant a Montpalau (al principi
diu: "l'antifaç pot ésser negre o vermell" i al final del capítol
acaba així: "Darrere l'antifaç, negre o vermell, l'ombra sorollava un
riure macabre), després, el protagonista es dirigeix al port on l'espera Isidre
Novau i Campalans, un cosí seu, i van al jardí botànic a parlar. Llavors es
posen a discutir si l' Avutarda gèminis es pot considerar un mamífer. Després
descriu com li donen de menjar a un arbre carnívor anomenat La Carnívora i
finalment fa una descripció de Novau.
PERSONATGES
Antoni de Montpalau
Isidre de Novau: (fictici) Havia estat capità de vaixell i en una
de les expedicions, mentres viatjava per Malta, va veure el peix Nicolau. Es va
tancar al seu camarot i va desaparèixer sense deixar rastre. És parent d'Antoni
de Montpalau a qui li va deixar tota la seva fortuna.
VOCABULARI
-Indispensable: Absolutament necessari.
-Lànguida: Dèbil.-Calidoscopi: Instrument òptic o cilíndric.
-Curandero: Persona que fa de metge sense ésser-ho.
-Pulcritud: Qualitat de pulcre.
-Singladura: Dia de navegació, camí que fa la nau en 24 hores,
comptades de migdia a migdia.
-Peixopalo: Bacallà assecat sense salar-lo.
-Xaranga: Banda musical format per instruments de vent.
-Deixondir-se: Fer sortir d'un estat d'ensopiment.
-Cordam: Conjunt de cordes, especialment d’una nau.
-Sòpits: Ensopit, somnolent, adormir-se.
-Mandràgora: Herba del gènere Mandragora, de la família de
les solanàcies, de fulles totes en roseta basal, oblongues o lanceolades, flors
violàcies o verdoses i fruit en baia, groga o de color de carabassa, que es fa
a les terres mediterrànies meridionals, a l’arrel de la qual, sovint
antropomorfa, hom atribueix virtuts màgiques i afrodisíaques.
-Vímet: Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada
per a fer recipients i alguns petits mobles.
-Immutable: No mudable, no susceptible de canvi. Que no s’immuta.
-Lacai: Criat de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe.
-Clavicordi: Instrument musical cordòfon, semblant a la cítara amb
teclat, en què les cordes són percudides per llengüetes metàl·liques fixades a
l’extrem de la tecla.
-Beatitud: Felicitat perfecta, tranquil·la.
-Agombolar: Ajuntar, posar o fer anar plegats.
-Fanerògames: Que produeix flors.
-Meditabund: pensatiu.
-Munió: Multitud.
-Voraç: Que menja com afamat, amb avidesa.-Antifaç: Careta que cobreix la part superior de la cara.
-Macabre:Suggeridor de la dansa de la mort, en què figuren, intervenen, cadàvers. Espectacle macabre.
FAUNA I FLORA
Són reals:
-Rata de clavaguera
-Scolopendra martirialis
-Ratapinyada
Són ficticis:
-Avutarda gèminis
-Peix Nicolau/pesce cola (és un personatge d’una llegenda).
-Vampiris diminutus (el nom real de la ratapinyada no és vampiris diminutis,
sinó Corynorhinus townsendii.
-La carnívora.
MINERALS
-Cristall de roca
III.EL CAFÈ DE LA LLIBERTAT
III.EL CAFÈ DE LA LLIBERTAT
RESUM
El cavaller de Montpalau i el seu cosí Novau se’n van a un
mas que la família Montpalau té a Gràcia, on són rebuts per la masovera.
Després de fer un tomb per la casa i collir herbes medicinals, dinen
excel·lentment i marxen al cafè de “La Llibertat”, on Antoni de Montpalau és
apunt de ser assassinat per un tret. Després, moixos i preocupats, emprenen la
tornada.
PERSONATGES
-Antoni de Montpalau
-Isidre Novau i Campalans
-Masovers de Cal Perdiu
-Personatge desconegut que intenta matar a Montpalau.
(el personatge desconegut no sabem si és real o no ja que
en el llibre no apareix el seu nom).
Són reals:
No apareix cap personatge real.
Són ficticis:
-Antoni de Montpalau
-Isidre Novau i Campalans
-Masovers de Cal Perdiu
(El personatge desconegut no sabem si és real o no ja que
el llibre no diu el seu nom).
VOCABULARI
-Menestrala: Persona
que treballa amb les mans.
-Baluard: Parets altes
que servien com a defensa d'un edifici.
-Inexpugnable: Inconquerible,
que no pot ser arrebatat per força d'armes.
-Escamot: Petit
conjunt de persones que va plegades, especialment d'oficials, policies...
-Ominós: Abominable,
ferotge, mortífer.
-Enjogassat: Energètic.
-Milicians: Pertanyent
a una tropa o a gent de guerra, especialment a aquella que té un
grau de militarització inferior a la del exèrcit.
-Emparat: defensat.
-Salconduit: Document
lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza al portador a
circular per un territori o travessar una frontera.
-Eixordant: Fer un soroll
molt fort o intens.
-Esgrafiats: Dibuixos
traçats en un mur fent saltar en certs llocs la capa superficial que el
revesteix i deixant així al descobert la capa següent d'un altre color.
-Pedestre: vulgar, mancat
d'elevació espiritual.
-Alegrois: manifestacions
d'alegria.
-Consoles: Taula de parament
adossada a la paret sota un mirall, molt freqüent a les sales dels segles XVIII
i XIX.
-Filingranades: Fetes de fils
d'or, d'argent, etc..., entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
-Agrest: Camperol,
propi del camp.
-Opuscle: Obra literària
o científica de poca extensió.
-Curull: Ple a vessar.
-Cigars antillans: Tabac procedent
d'unes illes d'Amèrica.
-Tords: Nom donat
a diversos peixos perciformes de la família dels làbrids i a un ocell de
l'ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids.
-Decorada al tremp: Nom genèric que
s'aplica a le spastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una
trempa i un pigment. La pintura al tremp de goma és anomenada aiduaga o aguaix.
-Allegòriques: Que
representen metaforicament idees abstractes a través de figures o de temes
plàstics.
-Púdicament: Vergonyosament,
referent a parts íntimes.
-Funàmbula: Persona que
camina, que dansa etc., sobre una corda estirada.
-Pompós: Dit del
llenguatge o estil altisonant o emfàtic.
-Viciat: Dit de
l'aire carregat d'impureses, especialment d'un lloc tancat.
-Detonació: Explosió,
estrèpit d'una arma, dispar.
-Immaterial: Que no
és material.
-Etèria: Delicada.
-Lívid: D'una
palidesa blavosa.
-Davallaven: Es
desplaçaven, es traslladaven.
-Viscerals: Irracionals.
-Vindicativa: Reivindicativa.
-Atuïdidorament: Deixar
com mort.
-Moixos: Abatuts,
capficats, tristos...
-Rauc: Crit de la granota.
FAUNA I FLORA
Són reals:
-Granotetes
-Llebre
-Porc
-Prunes clàudies
-Flors oval
-Ocell
-Mosquits
-Cardamom: És una
planta de la família de les zingiberàcies, utilitzada a la cuina com a
condiment i també en perfumeria i com a planta medicinal.
-Agrella: Planta
de fins a 60 cm d'alt, perenne, de fulles oblongues i que floreix en espigues
verdoses i vermellenques al final de la primavera. El gust àcid de les fulles
motiva el nom popular d'agrella en català i acedera en castellà.
-Girofle: És una
espècia molt aromàtica composta pels botons florals o poncelles assecades del
claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum) i els seus sinònims:
originari d'Indonèsia.
-Matxocant: Arrel
blanca que s’usava com a purgant.
Són ficticis:
-Avutarda
gèminis
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
