VI. AIRES DE PARÍS

VI. AIRES DE PARÍS.

RESUM

En el sisè capítol, l'autor comença parlant de perfums i dels seus aromes per introduïr al príncep Lichnowsky i a dues dones una de les quals es casa amb Frederic Chopin. En el capítol, Aurora Dupin i Chopin viatgen a Barcelona on Antoni de Montpalau fa els preparatius per rebre'ls i també es descriu als dos personatges. Hi ha alguns detalls que fan pensar que coses estranyes succeeixen en el capítol. Coses que semblen tenir més importància, per exemple que Lichnowsky està planejant una càrrega contra un convoi del govern a Solsona o la última frase "un gat miolà desesperadament" que no té molt de sentit però que deu voler dir alguna cosa. 

VOCABULARI

-Vastíssim: Que és molt extens o molt gran.

-Voluptat: Complaença en els delits sensuals. 

-Concís: Que expressa les idees o el contingut de manera breu i directa.

-Àdhuc: Fins i tot.

-Corporeïtat: Que té cos.

-Sensori: Relatiu o pertanyent al sensori, als òrgans dels sentits.

-Assidu: Contínuament present o concurrent prop d’una persona, en algun lloc.

-Bivaquejar: Campament de nit al ras. 

-Púdica: Honest, cast. 

-Omís: Deixat de banda.

-Inaudible: No oïble.

-Errívoles: Que es presta a ésser errat.

-Falenes: Papallona nocturna.

-Devers: Cap a. 

-Cínicament:  D’una manera cínica, amb cinisme: Doctrina de l’escola filosòfica dels cínics, fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates. 

-Levita: Israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple.

-Miolar: Cridar o fer miols.

-Foutrement: Por exagerada.

PERSONATGES

Príncep Lichonowsky: Membre de la reialesa emparentat amb la família imperial.  Enamorat perdudament de Matilde de Ferrari amiga d’Aurora Dupin.

Aurora Dupin: Escritora amb gran reputació, utilitzava el pseudònim de George Sand.

Frederic Chopin: Músic molt famós per les seves sonates per a piano extraordinàriament sensibles.

FAUNA I FLORA

-Espígol: És un arbust de fulla perenne i olorós reconegut com a planta medicinal.

-Romaní: El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romaní posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les seves fulles.

-Pi de muntanya.

-Papallona.

-Cavall.

-Àurea picuda.

-Gat.

Són reals: 

Gat

Cavall

Romaní

Espígol

Papallona

Pi de muntanya

Són ficticis: 

Àurea picuda

VII. L'ARPA PNEUMÀTICA

VII. L' ARPA PNEUMÀTICA.

RESUM

El marquès de La Gralla dona una festa amb convidats il·lustres. El fill del marquès executa unes peces amb l’Arpa Pneumàtica, un instrument de pròpia invenció capaç de produir diferents sons alhora. Després, els cèlebres convidats debaten sobre un tema culte, i per concloure la reunió, Frederic Chopin interpreta una peça musical al pianoforte. 

PERSONATGES

Aurora Dupin (escritora amb el pseudònim de George Sand).

Frederic Chopin. (músic romàntic).

-Antoni de Montpalau.

-Marquès de La Gralla.

-Bartomeu Garriga.

-Samsó Corbella.

-Francesc Avinyó.

-Josep Ignasi (fill hereu del marquès).

Són reals:

Aurora Dupin.

Frederic Chopin.

Són ficticis:

-Antoni de Montpalau.

-Marquès de La Gralla.

-Bartomeu Garriga.

-Samsó Corbella.

-Francesc Avinyó.

-Josep Ignasi.

VOCABULARI

-Sia: (o sia) Locució conjuntiva que denota equivalència. 

-Xacrós: Que tenia una tara en la salut adquirida amb el temps.

-Toponímia: Part de l'onomàstica que estudia els noms de lloc.

-Gairell: Obliquament, de costat.

-Canonge: Membre d'un capítol catedral o d'una col·legiata. (clergue)

-Sermonari: Conjunt d' Amonestacions, exhortacions, insistents i llargues

-Cristí: Partidari de Maria Cristina de Borbó, reina regent d'Espanya durant la minoritat de la -seva filla Isabel II.

-Expiditiu: Que fa el que cal fer amb eficiència i rapidesa. 

-Domàs: Teixit de seda, d'un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l'alternança de setí per ordit i setí per trama. 

-Escalfapanxes: Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d'una habitació.

-Pianoforte: instrument musical de corda percutida amb teclat, va ser un intermedi entre el clavicordi i el piano del segle XIX.

-Embalum: Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat.

-Clavicèmbal: Instrument de teclat i de cordes pinçades de la família de l'espineta i del virginal.

-Baiard: Aparell format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d'ús rústic. 

-Pantomima: Representació escènica muda que es basa en el gest i en l'expressió corporal. 

-Dissertar: Discórrer metòdicament sobre una matèria científica, artística.

-Coagulacions: Procés pel qual és alterada la fase dispersa d'un sistema col·loïdal o el sòlid dissolt d'un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa. 

-Transmutativa: Que es transforma d'una cosa en una altra de natura completament diferent, una substància en una altra.

-Teològic: Que estudia la ciència que, des de la fe i a partir de les dades de la revelació, cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l'home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l'Escriptura. 

-Controvèrsia: Discussió seguida entre dues persones o més sobre un punt de doctrina. 

-Lloances: Paraules d'aprovació i aplaudiment a algú o alguna cosa. 

-Punyent: Que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant.

-Sublim: Dit d'allò que suscita una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, pel fet que ultrapassa la comprensió humana.

FAUNA I FLORA

Brau                                               

VIII. HISTÒRIA NATURAL DE CATALUNYA

VIII. HISTÒRIA NATURAL DE CATALUNYA
 

RESUM

En aquest capítol s'explica que Pere Gil va escriure la Historia Catalana, en la qual escriví coses naturals de Catalunya. Seguidament sorgeix l’escrit de Antoni Montpalau, que parlava de la història natural de Catalunya i hi trobem moltes localitzacions com Tarragona, Girona, Montjuïc, Barcelona, Tortosa.... Tots els textos parlen sobre pedres autòctones de Catalunya i de les seves característiques.

PERSONATGES

-Pare Pere Gil

-Antoni de Montpalau

-Baró de Meer

-Don Antoni Augustí

Són reals:

-Baró de Meer

-Pere Gil

-Don Antoni Augustí

Són ficticis:

-Antoni de Montpalau

                                                    MINERALS I PEDRES PRECIOSES

Marbre:   Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic, formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits.              

Alabastre:  Varietat de guix en forma d'agregat finament granat, compacte i translúcid. 

Diamants: Carboni pur que cristal·litza en el sistema regular, molt brillant i el més dur de tots els minerals, usat en joieria com a pedra preciosa i en la indústria per la seva gran duresa. 

Maragdes: Varietat de beril d'un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté.

Robins: Varietat de corindó de color vermell, degut a petites quantitats de crom. 

Turqueses: Fosfat hidratat d'alumini i coure amb grups hidroxil, CuAl₆(PO₄) ₄(OH) ₃·4H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic. 

Ametistes: Varietat fanerocristal·lina del quars de color violat o blavós

Àgates: Varietat criptocristal·lina del quars, del grup de la calcedònia, que es forma dins cavitats amigdaloides.

VOCABULARI

-Erudit: Que té un ampli coneixement en alguna ciència.

 -(estudi) Petrogràfic: Estudi des de un punt de vista purament descriptiu.

-Eminent: Que exel·leix (un científic eminent).

-Nyerro: Membre d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al 

final del segle XVI i al començament del XVII

-Corniola: Tipus de mineral.

(No hi ha més vocabulari perquè la majoria del capítol està escrit en català antic).